24 oct. 2013

Som persones i no som perfectes!

Quan penses que et coneixes i que saps bastant de tu i del que has viscut, una situació, et desbloqueja un sentiment amagat. No estava massa profund, d'amagat, però hi havia una mica de sorra al cim, una capa.
La tensió en una discusió m'ha fet adonar d'on venia aquella por que em paralitzava aquell diumenge al matí...
Dolor, només dolor... Un dolor que t'esfonsa, et fa sentir insegura i et paralitza. He viscut paralizada un parell d'anys. Ara conec les raons i les accepto però deixo que passin de llarg, que flueixin en mí i marxin. Vull estar neta, vull estar preparada i ser sincera de forma directa i oberta. Vull tenir per primera vegada, la relació més important de la meva vida, la que durarà per sempre. Una relació que hauria d'haver començat fa anys i que just ara, s'inicia de forma autèntica i honesta (a veure quanta gent de la que s'atreveix a jutjar-me ho pot dir), la relació més especial de totes: la que començo amb mi mateixa.
Ser-me fidel i respectar-me són els meus objectius principals i penso lluitar-los i penso lloar-los i penso apartar del meu camí a tothom qui no els respecti. Sóc com sóc, persona, humana i imperfecta!

I m'encantes!

No hay comentarios:

Publicar un comentario