Incendi a La Jonquera

Portem 3 dies cremant. Avui ja tot torna a la normalitat, tot no, mai més serà normal La Jonquera. Mai al ulls de qui vivim aquí. Sóc empordanesa d'adopció, des de fa uns mesos. Aquí m'hi he sentit com a casa des del primer moment i, per aquest motiu, he instaurat aquí casa meva.

Avui anava a treballar i no he pogut deixar de plorar al veure que el foc ha sucarrimat fins al darrer arbre. No hi ha verd, tot és fosc, negre i trist. No hi ha plantes, només cadàvers d'arbres que han patit fins a calcinar-se. No hi ha vida, el foc ha deixat el paisatge més dessolador que mai hem vist els catalans a l'Empordà. Hem sigut molts els que hem plorat avui de impotència i ràbia. El foc, el vent, la poca humitat i la deixadesa humana han precipitat que aquest desastre no sembli tenir mai fi.

Em sento trista i no tinc paraules suficients per descriure què sentim des de l'Empordà.

Els nostres ànims han sofert la patacada més gran aquest estiu. La verdor era el que ens quedava per passejar, per alegrar-nos la vista entre hores i per resguardar-nos de la calor sofocant de la frontera, entre sofocs de cendra, asfalt i tramuntana.

No necessitem res, només la força per seguir endavant, per entendre el desastre i per veure més enllà d'aquest cementiri vivent...

Paissatge dessolador...

Perquè avui... Tots som empordanesos, catalans i amants de la natura i els animals. Avui tots lliutem per parar aquest desastre; tots som policies, mossos, bombers, voluntaris i damnificats per la catàstrofe. Avui tots som arbres, plantes i animals salvatges... Avui tots som un, com ho forem sempre... Ànims Empordà! T'estimem...

No ets un mariner...

No ets un mariner...

Ets un ocell que vola lliure pel cel, que necessita continuar volant lliure amb el mar al seus peus per remullar-se quan tingui calor.

El mar i la seva brisa ajuden a l'ocell a continuar el vol, però l'ocell al mar s'afogaria amb la seva espessor i la seva còlera.

L'ocell vola fins a trobar terra ferma, on algun rierol el permeti capbuçar-se i viure-hi feliç per sempre.

Aquí està la teva recerca i el teu camí.

Has de trobar la terra ferma que et reconforti i et doni la felicitat que necessites. Ho estàs fent molt bé.

Trobaràs el teu moment, el teu destí i el camí que necessites per realitzar-te com a professional, com a persona i com a home.
Ocellet, ens hem trobat en moments diferents de les nostres vides, però ens hem ensenyat molt i ens hem estimat més encara. Fins a la bogeria diria jo... Ara toca "estar cuerdos" i seguir endavant complint els nostres somnis i fent realitat tots els nostres desitjos.

Ets molt gran petit... Així que continua per aquest camí, malgrat sigui difícil és el teu camí...

"Nadie dijo que iba a ser fácil". Qui sap...

Potser en una altra vida ens tornarem a trobar i llavors ni jo seré mar salvatge, ni tu ocell en ple vol... Serem dos hipopotams feliços banyant-se al riu ple de fang i rodejats d'hipopotamets petits, en un zoo o en una Àfrica lliure...

Somiar...

Això és el que ara tenim i el que ens queda...

Lluita pels teus somnis... Obsessiona't amb ells i no deixis que res te'ls aturi. Estàs aquí per reclamar el teu lloc en aquest món i la manera de reclamar-lo és fent el que millor saps fer. Deixa't fluir ocellet... Sent que ets lliure, sigues sincer amb tu mateix i vola... Lluny... A la recerca del teu destí...

Et porto i et portaré sempre al meu cor. I amb un somriure als meus llavis sabré sempre que t'estimo... Lluita per tu, per allò que portes a dins i una mica per lo que et vaig ensenyar, per el mar que et captiva, per mi...

Tot és possible

Et tinc aquí, al meu davant, em mires i malgrat no saber què penses, et sento. Sento la teva olor fràgil, sutilment amorosa, distant i propera alhora. Em mires i em parles, segurament com mai has parlat a ningú que per això estic aquí. Em crides, em busques, em necessites sense saber per què. I aquí estic, al teu costat, observant-te, recolzant-te, escoltant-te i comprenent tot el que em dius quan no em parles.

Sé que puc ajudar-te, sé que puc esborrar els teus fantasmes perquè, en el fons, no ets tan diferent a mi.

Avui sé que vaig escriure això un dia perquè avui, després de un temps reconegui que tot té un sentit. Ets feliç ho sé, ho sento. Et desitjo el millor i m'alegro de poder haver contribuit d'alguna manera a que avui siguis un home complert... A partir d'ara la feina és teva. Endavant grumet!

Siento amor

Siento que siento dentro de mi pecho.

Siento que quiero con pureza y grandeza desde lo más profundo de mi ser.

Siento que venzo al miedo y que me acepto y que por eso tu estás ahí frente a mí.

Siento que sientes conmigo.

Siento que me acompañas, puedo notar el calor de tu cuerpo junto al mío.

Siento que sentir es lo más auténtico que puede hacer mi alma en sintonía con la tuya. Aunque resulte mentalmente extraño y ridículo, siento que el amor nos envuelve con su fina capa y nos acoje.

Me resulta más fácil amar que respirar casi, sé que las almas están hechas para amar y cuando el miedo se lo permite no hay cosa más maravillosa que dejarse llevar por la magia angelical del sentimiento más puro que reconoce mi alma.

Dónde hay amor hay paz y grandeza.

En mi corazón hay amor, en mi vida hay amor, en mi casa hay amor, a mi alrededor hay amor y, ahora, frente a mí también hay amor porque estás tú que soy yo.