21 jul. 2012

No ets un mariner...

No ets un mariner...

Ets un ocell que vola lliure pel cel, que necessita continuar volant lliure amb el mar al seus peus per remullar-se quan tingui calor.
El mar i la seva brisa ajuden a l'ocell a continuar el vol, però l'ocell al mar s'afogaria amb la seva espessor i la seva còlera.
L'ocell vola fins a trobar terra ferma, on algun rierol el permeti capbuçar-se i viure-hi feliç per sempre.
Aquí està la teva recerca i el teu camí.
Has de trobar la terra ferma que et reconforti i et doni la felicitat que necessites. Ho estàs fent molt bé.
Trobaràs el teu moment, el teu destí i el camí que necessites per realitzar-te com a professional, com a persona i com a home.
Ocellet, ens hem trobat en moments diferents de les nostres vides, però ens hem ensenyat molt i ens hem estimat més encara. Fins a la bogeria diria jo... Ara toca "estar cuerdos" i seguir endavant complint els nostres somnis i fent realitat tots els nostres desitjos.
Ets molt gran petit... Així que continua per aquest camí, malgrat sigui difícil és el teu camí...
"Nadie dijo que iba a ser fácil". Qui sap...
Potser en una altra vida ens tornarem a trobar i llavors ni jo seré mar salvatge, ni tu ocell en ple vol... Serem dos hipopotams feliços banyant-se al riu ple de fang i rodejats d'hipopotamets petits, en un zoo o en una Àfrica lliure...

Somiar...
Això és el que ara tenim i el que ens queda...
Lluita pels teus somnis... Obsessiona't amb ells i no deixis que res te'ls aturi. Estàs aquí per reclamar el teu lloc en aquest món i la manera de reclamar-lo és fent el que millor saps fer. Deixa't fluir ocellet... Sent que ets lliure, sigues sincer amb tu mateix i vola... Lluny... A la recerca del teu destí...

Et porto i et portaré sempre al meu cor. I amb un somriure als meus llavis sabré sempre que t'estimo... Lluita per tu, per allò que portes a dins i una mica per lo que et vaig ensenyar, per el mar que et captiva, per mi...

No hay comentarios:

Publicar un comentario