25 ene. 2014

Per què corro?





Per què corro?


Corro perquè un dia vaig descobrir que em feia sentir especial. Em posava les bambes, la música i rodava al ritme que el meu cos em permetia. Aquells moments eren només per mi, no tenia problemes, érem jo i els meus pensaments... 

Corro perquè un dia em vaig mirar al mirall i no m'agradava el que veia, m'havia relaxa't i el meu cos estava embutit entre les poques ganes de fer res i la mandra absoluta.

Corro perquè un dia algú em va dir que estava sonada per aixecar-me aviat al matí a fer-ho, per anar-hi un dia de pluja, per fer pujades, per fer més de 8Km... Semblava que només per voler córrer ja estava "loca".

Corro perquè quan corro em sento lliure, em sento feliç i em sento amb la direcció i la força de decidir aquí i ara.

Corro perquè al calçar-me les bambes se'm dibuixa un somriure a la cara.

Corro, corro, corro... Només corro per mi, pel que sento quan ho faig i per la satisfacció de compartir-ho amb els que també els apassiona aquest estil de vida. Sóc runner per convicció, de sentiment i d'ideologia... Sento cada pasa, cada respiració, cada estossec, cada gota de suor, cada batec del meu cor com si fossin els primers...

Corro perquè els problemes marxen, es fan petits i les solucions; de cop, apareixen a la teva vida com petites perles precioses... Corro perquè no fer-ho és de bojos...

Corro, corro, corro... I cada pasa és un nou repte, una nova meta, un nou orgull, una nova victòria i una nova manera de seguir-me coneixent, seguir-me descobrint i posar-me al límit, descobrint-me.

Corro perquè corro corro corroooo...

1 comentario: