9 ene 2014

Em reconec, m'accepto aquí i ara.

Només vull relaxar la ment, deixar d'escoltar-la, deixar-la en l'oblit i poder ser jo. A vegades se m'oblida ser jo i em deixo portar per les energies, les pors i el dia a dia de tot el que em rodeja. M'oblido de que jo no sóc el que era i de que jo no estic feta per ser mediocrament feliç.

Per mi la felicitat és quan visc des de l'amor, la plenitud i la honestedat més pura de la meva ànima. Sóc feliç quan ballo, beso, parlo, abraço i estimo des del cor sense imposicions ni pors. Sóc feliç quan em respecto i trio amb amor les persones que m'acompanyaran aquí i ara a fer el meu camí. Sóc feliç quan em miro al mirall i em reconec amb les alegries i les neures.

I et reconec Charo, Charito...

Reconec la teva bellesa interior, la teva visió positiva de la vida, el teu amor pur i incondicional, la teva lleialtat i les teves pors, les teves inseguretats...

Reconec cada llàgrima: de dolor, d'emoció, de ràbia, d'impotència, de desesperació, de desconsol..

Reconec cada somriure: d'alegría, d'amor, de verganoya, de silenci, de benestar, de goig, de satisfacció, d'orgull, de nervis...

I amb cada una de les teves emocions disfruto dia a dia, entenent-les, gaudint-les i compartint-les amb mi mateixa en solitud...

Avui i ara em reconec, i  no necessito cap més reconeixement que el de la meva mirada fixa en els meus ulls al mirall acompanyada del bell somriure que em caracteritza...

4 comentarios:

  1. Com sempre, fas que la lectura del teu bloc sigui fàcil i es fagi entretinguda. Tens un mar se sentiments dins teu que cal extreure a l'exterior i fas mlt mlt bé de plasmar-ho així!

    Moltissimes felicitats i endavant amb el projecte!
    Ets una crack!!!
    Impressionant!

    ResponderEliminar
  2. Gràcies! Moltes moltes gràcies! Sempre és un plaer saber que hi ha persones que em llegeixen i em recolzen... Sense vosaltres això no tindria el mateix sentit per mi.

    ResponderEliminar
  3. He arrivat al teu blog, mentre buscava un llibre. M'he llegit tots els escrits que has fet, i mira, he descobert que potser ets de Girona jo visc a Sat Feliu de Guíxols. que t'agrada correr còm a mí i que segurament has lluitat a mort amb la teva ment fins arrivar al no res, al buit, i adonar-te que s'ha de pensar des de el cor, si ... pensar des de el cor, desde la consciècia que és molt diferent que la ment. Sé discernir quan és la meva consciencia qui parla o quan és la meva ment. Poca gent ho sap però veig que tu si, tu ja ho saps. Segueix amb el teu blog, és molt interessant.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. M'has deixat sense paraules i alhora m'has emocionat. Mil gràcies de runner a runner de Girona a Sant Feliu... Una macro abraçada energica i vital...

      Eliminar